En els darrers anys s’ha incorporat cada cop més com a pràctica habitual el Monitoratge Neurofisiològic Intraoperatori (MNIO), que consisteix en diferents exàmens neurofisiològics que es duen a terme en determinades intervencions quirúrgiques, quan es considera que existeix un risc de lesió del sistema nerviós central o perifèric durant l’acte operatori. El procediment es realitza al quiròfan, des del moment de la col·locació del pacient en posició quirúrgica i sota els efectes de l’anestèsia general i fins a la finalització de la intervenció. Entre els exàmens que combina el MNIO, hi trobem: potencials evocats motors, potencials evocats somatosensorials, potencials evocats de tronc encefàlic, electromiografia lliure, electroencefalografia convencional i mapeig central i perifèric, entre d’altres. La seva aplicació correcta redueix significativament el risc de lesions irreversibles i permet guiar l’estratègia quirúrgica conforme a la informació continuada i a temps real que proporciona.
L’aplicació de la tècnica, sota indicació del metge cirurgià, ha d’exigir la responsabilitat del metge que l’executa. No obstant això, el CoMB ha tingut coneixement que, en ocasions, l’està practicant personal no mèdic. Aquest fet posa en risc tant el cirurgià, que treballa sense una informació fiable que garanteixi l’aplicació correcta d’aquesta tècnica, com el pacient, que s’exposa a un risc més elevat de patir una lesió neurològica que altrament s’hagués pogut evitar amb un metge expert en la interpretació del MNIO.